El Casal Català de Brussel·les va ser fundat l’any 1930 per Francesc Macià i Ventura Gassol. Aquests dos catalans il·lustres havien aterrat a Brussel·les en el transcurs del seu exili posterior als “Fets de Prats de Molló” de 1926. Des de Brussel·les, en Francesc Macià continuà la seva tasca política d’oposició a les dictadures dels generals Primo de Ribera i Berenguer, fins que, el febrer de 1931 el govern autoritzà el seu retorn a Catalunya.

• Els primers anys de la postguerra espanyola

En una segona etapa, després de la Guerra Civil, el Casal Català de Brussel·les va acollir nombrosos exiliats republicans, entre els quals s’hi comptaven en Josep Carner i el general Frederic Escofet. Fou a Brussel·les on Josep Carner “el príncep dels poetes”, desenvolupà la darrera part de la seva obra poètica, tot exercint de professor a la Université Libre de Bruxelles. Un cop jubilat, el 1954, continuaria sent “professeur honoraire” i director de l’Institut d’Etudes Hispaniques.

• Els anys '60

A partir dels anys 60, amb l’arribada de la immigració econòmica, nous catalans es traslladarien a Brussel·les a la recerca de noves oportunitats econòmiques. Aquests catalans arribarien a Bèlgica juntament amb milers de treballadors procedents d’altres pobles d’Espanya (principalment d’Astúries i Galícia). La coincidència d’exiliats polítics i d’immigrants atorgaria al Casal un caràcter eminentment polític. Amb l’adveniment de la democràcia a l’Estat espanyol, molts exiliats van retornar al nostre país. A Brussel.·les hi quedaren, però, els fills o els néts d'aquells exiliats i emigrants, més integrats a la societat belga, als quals s'hi anaren afegint a poc a poc alguns executius d'empreses multinacionals, i també consultors i estudiosos que es preparaven per a l'entrada d'Espanya a la Comunitat Europea.

• L'Estat espanyol a la CEE

A partir del 1986, amb l’adhesió de l’Estat espanyol a la Comunitat Econòmica Europea, el Casal va iniciar una nova etapa. Així doncs, molts catalans es van traslladar a treballar i viure a Brusel·les, donada la seva condició de capital europea. D’altra banda, el creixent dinamisme i mobilitat de la societat catalana (sobretot pel que respecta els joves) ha portat a molts catalans a anar a cercar noves oportunitats a les principals capitals europees, entre elles Brussel·les. Paral·lelament, i a mesura que s’han incrementat les comunicacions, s’han anat estrenyent els llaços entre la societat catalana i la societat belga.

En aquest nou context i gràcies a les facilitats que ens aporten les noves tecnologies, el Casal Català de Brussel·les mira al futur amb il·lusió, amb la voluntat d’aportar el seu gra de sorra a la difusió de la cultura catalana a Europa i al món.